Austríacs

Infotaula grup humàAustríacs
lang=
Modifica el valor a Wikidata
Tipuspoblació humana i nació Modifica el valor a Wikidata
Població total7.500.000 (2005) Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany, turc, hongarès, alemany austríac, bavarès i alamànic Modifica el valor a Wikidata
EpònimÀustria Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Originari deÀustria Modifica el valor a Wikidata
EstatÀustria Modifica el valor a Wikidata

Els Austríacs (en alemany, Österreicher) són els ciutadans d'Àustria. Segons la constitució austríaca, el substantiu designa a tots els ciutadans d'Àustria, i només ells, independentment dels seus orígens, llengües i identitats.[1] Però també, segons la definició etnocultural, de pertinença lingüística, històrica i cultural, no s'inclou a les minories no germanòfones a Àustria com els eslovens de Caríntia i es podria incloure als austríacs amb altres pobles germànics i/o de parla alemanya.

Històricament, els austríacs eren considerats alemanys i es consideraven a ells mateixos com a tals.[2][3] Les terres austríaques (inclosa Bohèmia) formaven part del Sacre Imperi Romanogermànic i de la Confederació Germànica fins la Guerra Austroprussiana el 1866, que va provocar que Prússia expulsés l'Imperi Austríac de la Confederació.[3] Així, quan Alemanya es va fundar com a estat-nació el 1871, Àustria no en formava part.[3] El 1867, Àustria va ser reformada en l'Imperi Austrohongarès. Després de l'esfondrament de l'Imperi Austrohongarès el 1918 al final de la Primera Guerra Mundial, Àustria es va reduir a un territori molt menor i va adoptar i va fer servir breument el nom de República de l'Àustria Alemanya (en alemany, Republik Deuschösterreich) en un intent d'unió amb Alemanya, quelcom que va ser prohibit a causa del Tractat de Saint-Germain-en-Laye. La Primera República Austríaca es va fundar el 1919. L'Alemanya nazi es va annexionar Àustria amb l'Anschluss el 1938.

Després de la derrota de l'Alemanya nazi i la fi de la Segona Guerra Mundial a Europa, tant la ideologia política del pangermanisme com la unió amb Alemanya s'han associat amb el nazisme, donant com a resultat que els austríacs desenvolupin la seva pròpia identitat nacional separada i diversa de l'alemanya. Avui dia, la gran majoria dels austríacs no s'identifiquen com a alemanys.[4]

Llengua

Els austríacs han parlat històricament la llengua alemanya. L'única llengua oficial a nivell federal d'Àustria és l'alemany,[5] i l'estàndard utilitzat s'anomena alemany austríac. Degut a això i a l'existència d'un estàndard també diferent al d'Alemanya a altres països com Suïssa, l'alemany es considera una llengua pluricèntrica. Pel que fa a la llengua nativa, generalment no s'utilitza l'alemany austríac, sinó els dialectes locals de la família austrobavaresa i alamànica. Es considera que els dialectes austrobavaresos pertanyen als subgrups austrobavarès central o austrobavarès meridional, on el segon subgrup inclou les llengües del Tirol, Caríntia i Estiria i el primer inclou els dialectes de Viena, Burgenland, Alta Àustria, i Baixa Àustria. Tanmateix, la gran majoria dels austríacs són capaços de parlar l'alemany estàndard austríac a més del seu dialecte nadiu, ja que avui en dia s'ensenya a totes les escoles.

Les llengües minoritàries com l'eslovè, el croat i l'hongarès són parlades i reconegudes oficialment per alguns estats d'Àustria.[6]

Naturalització

Com la major part de l'Europa central, Àustria ha tingut uns nivells elevats d'immigració des de la dècada dels 1970. Com a Alemanya, el grup d'immigrants més gran són els turcs. S'estima que un total de 350.000 turcs ètnics vivien a Àustria el 2010, representant el 3% de la població austríaca.[7]

La taxa de naturalització ha augmentat després de 1995, des de les dates que els turcs a Àustria podrien conservar la seva nacionalitat a Turquia després de la naturalització a Àustria (doble nacionalitat). Després de 2007, la taxa de naturalitzacions ha disminuït a causa d'una llei de nacionalitat més estricta.[8] Durant la dècada dels 2000, un nombre mitjà de 27.127 estrangers anuals es van naturalitzar com a ciutadans austríacs, en comparació amb una mitjana de 67.688 nens per any nascuts amb nacionalitat austríaca.[9]

Avui en dia, el grup d'estrangers més gran són els alemanys. Al gener del 2018 186.891 alemanys vivien a Àustria.[10]

Referències

  1. ↑ «Constitució d'Àustria en francès» (en francès). [Consulta: 9 juliol 2024].
  2. ↑ Robert H. Keyserlingk. Austria in World War II: An Anglo-American Dilemma. McGill-Queen's Press – MQUP, 1 July 1990, p. 138–. ISBN 978-0-7735-0800-2. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Thaler, 2001, p. 72–.
  4. ↑ «Österreicher fühlen sich heute als Nation». , 12-03-2008.
  5. ↑ «Languages, culture and religion». [Consulta: 9 juliol 2024].
  6. ↑ «Languages, culture and religion». [Consulta: 9 juliol 2024].
  7. ↑ BBC «Turkey's ambassador to Austria prompts immigration spat». BBC News, November 10, 2010.
  8. ↑ , ISBN 90-5356-888-3 p. 58.
  9. ↑ statistik.at (years 2000–2009):
  10. ↑ Staista «Foreign Nationals living in Austria». Statista News, 2018.