Eleccions al Parlament del Regne Unit de 2024

Eleccions al Parlament del Regne Unit de 2024
 ← 2019 Modifica el valor a WikidataRegne Unit Modifica el valor a Wikidata futures eleccions generals de la Gran Bretanya Modifica el valor a Wikidata  → 
Data4 juliol 2024 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions generals britàniques Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir650 membre del 59è Parlament del Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Participació
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
 Lab  — Keir Starmer
9.731.363   33.79٪
 Punt percentual 1.71
 
<1
2>
 Con  — Rishi Sunak
6.827.112   23.7٪
 Punt percentual 19.93
 
<1
2>
 Reform UK  — Nigel Farage
4.117.221   14.29٪
 
<1
2>
 Lib Dem  — Edward Davey
3.519.199   12.22٪
 Punt percentual 0.67
 
<1
2
3>
 Green  — Carla Denyer, Adrian Ramsay
1.841.888   6.4٪
 Punt percentual 3.7
 
<1
2>
 SNP  — John Swinney
724.758   2.52٪
 Punt percentual 1.36
 
? ? ?
 IND
564.243   1.96٪
 
SF
210.891   0.73٪
 Punt percentual 0.16
 
<1
2>
 Plaid Cymru  — Rhun ap Iorwerth
194.811   0.68٪
 Punt percentual 0.2
 
<1
2>
 DUP  — Gavin Robinson
172.058   0.6٪
 Punt percentual 0.16
 
<1
2>
 APNI  — Naomi Long
117.191   0.41٪
 Punt percentual 0.01
 
<1
2>
 UUP  — Doug Beattie
94.779   0.33٪
 
<1
2>
 SDLP  — Colum Eastwood
86.861   0.3٪
 Punt percentual 0.07
 
TUV
48.685   0.17٪
 
Modifica el valor a Wikidata
Nomenament Modifica el valor a Wikidata
Reemplaça:Persona elegida:
Rishi SunakKeir Starmer Modifica el valor a Wikidata

Les eleccions al Parlament del Regne Unit de 2024 van ser anunciades el 22 de maig pel primer ministre, Rishi Sunak per a ser efectuades el 4 de juliol, avançant el final de la legislatura, previst per al 28 de gener de 2025.[1] La convocatòria de les eleccions va ser benvinguda per Keir Starmer, líder de l'oposició i del Partit Laborista,[2] i per Ed Davey, líder dels liberals demòcrates.,[3] i en 2024 Nigel Farage va anunciar que tenia la intenció de presentar-se com a diputat i liderar el Reform UK.[4]

Antecedents

A les eleccions al Parlament del Regne Unit de 2019, els conservadors, liderats per Boris Johnson van guanyar les eleccions amb el 43,4% del vot i un creixement de l'1,2%, aconseguint la major victòria des de la dècada de 1980 enfront dels laboristes, que obtenen en 32,6% caient el 7,9%, els seus pitjors resultats des de 1932 i els liberal demòcrates amb l'11,2% i una pujada del 4,1% i el Partit Nacional Escocès amb el 3.9% i una pujada del 0,9%.[5][6]

Johnson va dimitir el 7 de juliol del 2022 per l'escàndol polític que va suposar el Partygate,[7] sobre festes i altres reunions del personal del govern i del Partit Conservador celebrades durant la pandèmia de COVID-19 el 2020 i 2021, quan les restriccions de salut pública van prohibir la majoria de les reunions.[8]

Sistema electoral

Les eleccions generals al Regne Unit s'organitzen mitjançant escrutini uninominal majoritari, i es disputen 650 escons. El Partit Conservador, que va obtenir la majoria a les eleccions generals del 2019 en el seu programa incloia retornar el dret de vot als ciutadans britànics que viuen a l'estranger més de 15 anys per votar[9] i requerir la identificació del votant, que es van incloure a la Llei electoral de 2022.

Enquestes

Línies de tendència dels resultats de les enquestes des del 2019, amb una línia corresponent a cada partit polític.

Resultats

Eleccions al Parlament del Regne Unit de 2024
Partit Vots % +/- Escons +/-

Conseqüències

Rishi Sunak va dimitir com a líder dels conservadors a la vista dels resultats, els pitjors de la història del partit.[10]

Referències

  1. ↑ «Rishi Sunak convoca las elecciones generales en el Reino Unido el 4 de julio» (en castellà). Publico, 22-05-2024. [Consulta: 23 maig 2024].
  2. ↑ Hooper, Sarah. «Keir says Labour will 'stop the chaos' in speech after General Election date set» (en anglès). Metro, 22-05-2024. Arxivat de l'original el 22 de maig 2024. [Consulta: 22 maig 2024].
  3. ↑ «People are crying out for change - Ed Davey» (en anglès). BBC News.
  4. ↑ Ben Quinn, Pippa Crerar. «Nigel Farage to stand for Reform UK in general election U-turn» (en anglès). The Guardian, 03-06-2024. [Consulta: 3 juny 2024].
  5. ↑ «UK results: Conservatives win majority». BBC. [Consulta: 13 desembre 2019].
  6. ↑ «General election 2019: Animated tour in 10 stops». BBC, 13-12-2019. [Consulta: 14 desembre 2019].
  7. ↑ Fresneda, Carlos. «Boris Johnson dimite como diputado conservador por la investigación del Partygate» (en castellà). El Mundo, 09-06-2023. [Consulta: 30 maig 2024].
  8. ↑ «La comisión que investiga el 'Partygate' concluye que Boris Johnson mintió deliberadamente al Parlamento» (en castellà). EITB, 05-06-2023. [Consulta: 30 maig 2024].
  9. ↑ O'Carroll, Lisa. «Britons living abroad regain right to vote in UK elections as 15-year rule ends». The Guardian, 16-01-2024. [Consulta: 25 maig 2024].
  10. ↑ Eleni Courea, Peter Walker. «Rishi Sunak resigns as Tory leader as well as PM after election defeat» (en anglès). The Guardian, 05-07-2024. [Consulta: 5 juliol 2024].
  • Vegeu aquesta plantilla
Eleccions al Parlament del Regne Unit
1801 co-option - 1802 - 1806 - 1807 - 1812 - 1818 - 1820 - 1826 - 1830 - 1831 - 1832 - 1835 - 1837 - 1841 - 1847 - 1852 - 1857 - 1859 - 1865 - 1868 - 1874 - 1880 - 1885 - 1886 - 1892 - 1895 - 1900 - 1906 - 1910 (gen) - 1910 (des) - 1918 - 1922 - 1923 - 1924 - 1929 - 1931 - 1935 - 1945 - 1950 - 1951 - 1955 - 1959 - 1964 - 1966 - 1970 - 1974 (feb) - 1974 (oct) - 1979 - 1983 - 1987 - 1992 - 1997 - 2001 - 2005 - 2010 - 2015 - 2017 - 2019 - 2024
Bandera britànica