Kork Ballington

Infotaula de personaKork Ballington

Amb la Kawasaki 250 al GP de Bèlgica (1978) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Hugh Neville Ballington Modifica el valor a Wikidata
10 abril 1951 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Harare Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme de velocitat Modifica el valor a Wikidata
Premis

Facebook: 100040874179201 MotoGP: Kork+Ballington Modifica el valor a Wikidata

Hugh Neville Ballington, més conegut com a Kork Ballington (Harare, 10 d'abril de 1951), és un antic pilot de motociclisme sud-africà nascut a Rhodèsia -actual Zimbàbue- que fou quatre vegades Campió del Món en les categories de 250 i 350cc (aconseguint-ne el doblet dos anys consecutius) a finals de la dècada del 1970.[1][2] El 2018 va ser nomenat MotoGP Legend.[3][4]

Carrera esportiva

Nascut a Salisbury (l'actual Harare), a l'antiga Rhodèsia, Ballington va emigrar amb la seva família a Sud-àfrica quan era jove. Més tard aconseguí entrar a l'escena de les curses britàniques gràcies a la seva experiència en curses de producció al seu país..[5] Un cop al Regne Unit, va competir amb una Yamaha bicilíndrica privada uns quants anys.

El 1976 va començar a competir al campionat del món i va obtenir la seva primera posició de podi en acabar segon al Gran Premi d'Alemanya de 250cc, celebrat a Nürburgring, aleshores de 22,9 km de llarg i considerat massa perillós per a la Fórmula 1.[1] Va millorar aquesta actuació en guanyar el Gran Premi d'Espanya de 350cc, celebrat al circuit de Montjuïc.[1] Ballington va continuar millorant el 1977 i va guanyar tres Grans Premis, entre ells el Gran Premi de Gran Bretanya, on va aconseguir una doble victòria a les classes de 250cc i 350cc.[4]

La Kawasaki KR250 que va pilotar el 1979 (de fons, Ballington amb aquesta moto el 1979)
Carrera esportiva
Nacionalitat Sud-àfrica
Temporades1976 - 1982
EquipsKawasaki
Palmarès en velocitat
C. Món 250cc2 (1978, 1979)
C. Món 350cc2 (1978, 1979)

GPs Vict. Podis Poles V.Ràp. Pts.
85 31 46 8 15 802

De cara a la temporada de 1978, Kawasaki li va oferir un lloc a l'equip de fàbrica al costat de Mick Grant i Barry Ditchburn,[5] on disposà de sengles Kawasaki KR250 i KR350. Després d'un començament de temporada fluix, Ballington va guanyar quatre curses i va acumular dos segons llocs i dos de tercers al campionat de 250cc, de manera que va guanyar el seu primer campionat del món d'aquesta cilindrada.[1][2] Encara va dominar més a la classe de 350cc, on va guanyar sis curses i va obtenir tres segons llocs, aconseguint així el seu primer campionat del món de 350cc i segon títol de la temporada.[1][2][4] El 1979 va revalidar els seus èxits en guanyar set curses de 250cc i cinc de 350cc, proclamant-se de nou doble campió del món.[1][2][6]

El 1980, en canvi, va acabar segon darrere d'Anton Mang (també amb Kawasaki) al campionat del món de 250cc i va córrer amb la nova Kawasaki KR500 al mundial de 500cc. Desenvolupar una moto nova a la "classe reina" va resultar més difícil del que s'esperava i després de tres anys Kawasaki no va poder obtenir el mateix èxit que havia experimentat a les classes inferiors. Malgrat tot, Ballington sí que va triomfar al campionat britànic de 500cc de 1982, on el sud-africà va guanyar sis curses consecutives i el títol per a Kawasaki.[7] Després de tres temporades sense aconseguir èxits significatius al mundial, però, la marca japonesa va prendre la decisió de retirar-se de la competició un cop acabada la temporada de 1982, deixant Ballington sense moto per a la temporada següent.[8]

El 1984, Kork Ballington va participar a les 8 hores de Suzuka amb una Kawasaki GPZ750 al costat de Rob Phillis, però l'equip es va retirar després de completar només 15 voltes.[9] El 1986 va córrer per primera vegada a la Daytona 200 amb una Suzuki GSX-R750 per a l'equip britànic Skoal Bandit Suzuki.[10] Va quedar tercer en la seva classificatòria darrere dels pilots de fàbrica de Yamaha Eddie Lawson i Jimmy Filice, però es va retirar de la cursa després de completar 37 voltes.[10]

La seva actuació a Daytona li va valer un lloc al MacLean Racing Team, on pilotà una Honda RS500 al Campionat de Fórmula 1 de l`AMA de 1986.[8] Ballington va lluitar amb Randy Renfrow durant tota la temporada i va acabar el campionat com a subcampió.[11] El 1987 va tornar als Estats Units per a competir al campionat nacional de velocitat de 250cc amb una Honda NSR250, on va ser també subcampió, en aquest cas darrere de John Kocinski.[8] El 1988 va tornar a córrer al mateix campionat i tot seguit va prendre la decisió de retirar-se.[8]

Actualment, Ballington viu amb la seva família a Brisbane, Austràlia.

Resultats al Mundial de motociclisme

Font:[1]

Barem de puntuació de 1969 a 1987:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Punts 15 12 10 8 6 5 4 3 2 1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any Categoria Equip 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 Punts Posició Victòries
1976 250cc Yamaha FRA
-
NAT
Ret
YUG
-
IOM
-
DTT
-
BEL
-
SWE
-
FIN
-
CSR
-
GER
2
ESP
8
15 13è 0
350cc Yamaha FRA
-
NAT
6
YUG
-
IOM
-
DTT
-
BEL
-
SWE
-
FIN
-
CSR
-
GER
12
ESP
1
20 12è 1
1977 250cc Yamaha VEN
5
GER
6
NAT
-
ESP
11
FRA
-
YUG
-
DTT
-
BEL
6
SWE
-
FIN
3
CSR
4
GBR
1
49 1
350cc Yamaha VEN
-
AUT
-
GER
-
NAT
-
ESP
-
FRA
-
DTT
1
SWE
2
FIN
13
CSR
7
GBR
1
46 2
1978 250cc Kawasaki VEN
5
ESP
4
FRA
3
NAT
1
DTT
2
BEL
5
SWE
2
FIN
1
GBR
-
GER
1
CSR
1
YUG
3
124 1r 4
350cc Kawasaki VEN
4
AUT
1
FRA
2
NAT
1
DTT
1
SWE
2
FIN
1
GBR
1
GER
2
CSR
1
YUG
-
134 1r 6
1979 250cc Kawasaki VEN
2
GER
1
NAT
1
ESP
1
YUG
4
DTT
3
BEL
NVC
SWE
5
FIN
1
GBR
1
CSR
1
FRA
1
141 1r 7
350cc Kawasaki VEN
4
AUT
1
GER
4
NAT
-
ESP
1
YUG
1
DTT
-
FIN
9
GBR
1
CSR
1
FRA
5
99 1r 5
1980 250cc Kawasaki NAT
-
ESP
1
FRA
1
YUG
-
DTT
-
BEL
-
FIN
1
GBR
1
CSR
2
GER
1
87 2n 5
500cc Kawasaki NAT
NC
ESP
13
FRA
8
DTT
-
BEL
-
FIN
5
GBR
7
GER
6
13 12è 0
1981 500cc Kawasaki AUT
6
GER
NC
NAT
-
FRA
7
YUG
-
DTT
3
BEL
-
SM
5
GBR
NC
FIN
3
SWE
4
43 0
1982 500cc Kawasaki ARG
8
AUT
NC
FRA
-
ESP
9
NAT
6
DTT
7
BEL
8
YUG
10
GBR
7
SWE
6
SM
7
GER
-
31 0

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Rider Statistics - Kork Ballington» (en anglès). MotoGP.com. Arxivat de l'original el 5 d’abril 2020. [Consulta: 30 maig 2009].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «On Yer Bike: Hugh Neville "Kork" Ballington» (en anglès). Franschhoek Motor Museum, 29-03-2020. [Consulta: 26 juny 2023].
  3. «Legends» (en anglès). motogp.com. MotoGP. Arxivat de l'original el 2021-11-18. [Consulta: 1r juliol 2022].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Four-Time World Champion Kork Ballington Named MotoGP Legend» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 26 juny 2023].
  5. 5,0 5,1 Noyes, Dennis; Scott, Michael. Hazleton Publishing Ltd. Motocourse: 50 Years Of Moto Grand Prix (en anglès), 1999. ISBN 1-874557-83-7. 
  6. Porcar, Joan «Velocidad. Campeonatos del Mundo.» (en castellà). El año SOLO MOTO'79. SOLO MOTO [Barcelona], desembre 1979, p. 57-61.
  7. Clifford, Peter. Hazleton Publishing Ltd. Motocourse 1982-1983 (en anglès), 1982. ISBN 0-905138-22-8. «Kork clinched the title at the penultimate round at Oulton Park early in October after a battle royal throughout the series with luckless Keith Huewen...» 
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 «Archives: Ballington Comes to America» (en anglès). cyclenews.com. [Consulta: 20 juny 2023].
  9. «1984 Suzuka 8 Hours results at Moto Racing Japan» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-03-15. [Consulta: 12 octubre 2009].
  10. 10,0 10,1 Anderson, Steve «Daytona '86» (en anglès). Cycle World, 01-06-1986 [Consulta: 26 juny 2023].
  11. «Formula One Road Racing Records» (en anglès). AMA, febrer 1987. [Consulta: 26 juny 2023].

Bibliografia

  • Mas Godayol, Josep (Director). «Kork Ballington. El clandestino de Imola». A: Dos Ruedas. Gran enciclopedia ilustrada de la moto (en castellà). Barcelona: Editorial Delta, 1980, p. 160 (vol. I). ISBN 84-85822-02-1. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kork Ballington
  • Article biogràfic a Motociclismo.es (castellà)
  • Vegeu aquesta plantilla
   

1970 - Gould
1971 - Read
1972 - Saarinen
1973 - Braun
1974 - Villa
1975 - Villa
1976 - Villa
1977 - Lega
1978 - Ballington
1979 - Ballington

2020 - Bastianini
2021 - Gardner
2022 - Fernández
2023 - Acosta

1El campionat de 250cc se substituí pel nou de Moto2 la temporada de 2010.
Registres d'autoritat